Prehistòria
El descobriment d'unes tombes del període neolític a la zona hermètica són el testimoni més antic de presència humana al terme municipal. Un enterrament col · lectiu amb aixovar format per quatre gots de ceràmica realitzats a mà i restes de deu persones. I una altra, una tomba individual amb un esquelet doblegat que venia acompanyat d'una peça de ceràmica tosca.
El descobriment d'unes tombes del període neolític a la zona hermètica són el testimoni més antic de presència humana al terme municipal. Un enterrament col · lectiu amb aixovar format per quatre gots de ceràmica realitzats a mà i restes de deu persones. I una altra, una tomba individual amb un esquelet doblegat que venia acompanyat d'una peça de ceràmica tosca.
Pont del Diable de Martorell i Castellbisbal.
Encara que s'han trobat ceràmiques iberes en diferents jaciments de la zona, no s'han trobat restes humanes de pobladors ibers.
La presència romana entre Martorell i Castellbisbal es pot trobar a:
- L'arc i els estreps del pont del Diable.
- La vil · la romana al costat de l'estació de Martorell-Enllaç. Del segle II-I a. C. i no sobrepassa del segle II-inicis del segle III
Edat
moderna
Al 1640 es va presentar la Revolta de Catalunya (coneguda també com a Guerra dels Segadors) va comportar la fortificació de la vila i del seu entorn, ja que es va convertir en caserna general de Catalunya i es considerava peça clau en la defensa de Barcelona. El gener de 1641 la vila va ser assetjada i destruïda per l'exèrcit del marquès dels Vélez.
En el 1652 Martorell va patir una epidèmia de pesta. Al 1669 es va procedir a una delimitació del terme de la població. En el 1686 s'estableix a la vila una comunitat de frares caputxins.
Al 1640 es va presentar la Revolta de Catalunya (coneguda també com a Guerra dels Segadors) va comportar la fortificació de la vila i del seu entorn, ja que es va convertir en caserna general de Catalunya i es considerava peça clau en la defensa de Barcelona. El gener de 1641 la vila va ser assetjada i destruïda per l'exèrcit del marquès dels Vélez.
En el 1652 Martorell va patir una epidèmia de pesta. Al 1669 es va procedir a una delimitació del terme de la població. En el 1686 s'estableix a la vila una comunitat de frares caputxins.
Edat
contemporània
El segle XIX s'inicia amb la Guerra del Francès, que comportarà diversos saquejos de la vila i el seu entorn. Durant el segle XIX la població va ser sacsejada constantment per les guerres civils.
La primera fàbrica de fil de cotó està documentada el 1817. En el 1856 s'inaugura el ferrocarril de Barcelona a Martorell, perllongant fins a Tarragona entre 1861 i 1865. Amb la construcció de la nova estació de Martorell, Can Carreres va començar a formar un nucli de població important. Al 1863 es modifica el traçat de la carretera de Madrid i es potencia l'expansió de Martorell.
El museu de l'Enrajolada és inaugurat en el 1876 per Francesc Santacana Campmany. Al 1881 es construeix la primera claveguera a Martorell. Al 1887, moltes famílies van quedar arruïnades com a conseqüència de la fil · loxera. Al 1893 s'inaugura la línia del Ferrocarril Central Català, de Martorell a Igualada.
En el 1905 s'inicia l'electrificació del municipi. Al 1915 s'inaugura el primer servei d'aigües. En el 1930 s'inaugura la piscina municipal.
Entre els anys 1941 i 1944 es construeixen la nova església parroquial de Santa Maria. Al 1945 es funda el Museu Municipal. A partir de l'inici dels anys 70 comença la gran expansió urbana de Martorell, es completa la urbanització del barri del Pla i es comença la del barri del Camí Fons i, posteriorment, la del Pelegrí Juncosa. Durant aquesta època és també quan es desenvolupen tots els polígons industrials, fent passar la població agrícola a industrial. També és d'aquestes dates quan es construeix l'autopista, l'actual AP-7.
El segle XIX s'inicia amb la Guerra del Francès, que comportarà diversos saquejos de la vila i el seu entorn. Durant el segle XIX la població va ser sacsejada constantment per les guerres civils.
La primera fàbrica de fil de cotó està documentada el 1817. En el 1856 s'inaugura el ferrocarril de Barcelona a Martorell, perllongant fins a Tarragona entre 1861 i 1865. Amb la construcció de la nova estació de Martorell, Can Carreres va començar a formar un nucli de població important. Al 1863 es modifica el traçat de la carretera de Madrid i es potencia l'expansió de Martorell.
El museu de l'Enrajolada és inaugurat en el 1876 per Francesc Santacana Campmany. Al 1881 es construeix la primera claveguera a Martorell. Al 1887, moltes famílies van quedar arruïnades com a conseqüència de la fil · loxera. Al 1893 s'inaugura la línia del Ferrocarril Central Català, de Martorell a Igualada.
En el 1905 s'inicia l'electrificació del municipi. Al 1915 s'inaugura el primer servei d'aigües. En el 1930 s'inaugura la piscina municipal.
Entre els anys 1941 i 1944 es construeixen la nova església parroquial de Santa Maria. Al 1945 es funda el Museu Municipal. A partir de l'inici dels anys 70 comença la gran expansió urbana de Martorell, es completa la urbanització del barri del Pla i es comença la del barri del Camí Fons i, posteriorment, la del Pelegrí Juncosa. Durant aquesta època és també quan es desenvolupen tots els polígons industrials, fent passar la població agrícola a industrial. També és d'aquestes dates quan es construeix l'autopista, l'actual AP-7.
